1.- L’alumne dels estudis postobligatoris
El vostre/a fill/a o bé està a punt de començar-los o bé ja es troba a la meitat dels anomenats estudis postobligatoris. Un cop acabada la secundària obligatòria, i havent obtingut el corresponent títol de graduat, hi ha diferents possibilitats de seguir en el sistema educatiu, una de les quals és el batxillerat.
L’alumne de batxillerat o de cicles formatius de grau mitjà inicia una etapa formativa que s’ha de caracteritzar per un treball intel·lectual més intens, una actitud més madura respecte dels estudis, sobre els quals ara ja sí que ha tingut poder de decisió i capacitat de tria. Ens trobem davant de dos anys de formació més específica que, en la majoria de casos, situaran els alumnes a les portes dels estudis universitaris. Cal que tots tinguem una clara consciència que aquesta nova etapa requerirà molt més d’esforç i de dedicació que l’anterior.
Desitjaríem que el nou curs 2009-2010 fos un any de treball, de millora. Que existís entre tots nosaltres –pares, alumnes i professors– un constant afany de superació i que el punt de referència que establim corporativament sigui el de treballar per la creació d’un home autènticament lliure, compromès en la transformació de la societat i promotor dels drets fonamentals de les persones.
2.- L’estructura del batxillerat. El model LOE complet
Aquest curs 2009-2010, tant els alumnes de primer com de segon seguiran l’anomenat batxillerat LOE; tot el cicle ja tindrà la mateixa estructura i el mateix marc legal. Recordeu que el curs passat ja s’havia adaptat el primer, però el segon curs encara presentava un model LOGSE. La diferència bàsica ja coneguda dels dos models és que les assignatures de modalitat augmenten una hora la seva càrrega horària, la qual cosa significa més aprofundiment i preparació específica, mentre algunes assignatures comunes passen a 2 hores en lloc de 3. A més, hi ha la nova assignatura de Ciències per al món contemporani, que és comuna i obligatòria per a tots a primer.
Com que augmenten les hores de cada matèria específica, el nombre d’assignatures a triar serà menor: hi ha una disminució de l’opcionalitat –es tancarà més el currículum– en la nova estructura dels batxillerats. En aquest sentit cal dir que l’escola ha intentat mantenir l’oferta d’opcionalitat amb la màxima amplitud amb què ha estat possible.
BATXILLERAT LOE
| | | 1r | 2n |
| Part comuna | Llengua Catalana i Literatura Llengua Castellana i Literatura Llengua estrangera Educació Física Filosofia i Ciutadania Ciències per al món contemporani Història de la filosofia Història Tutoria Religió (voluntària)* | 2 2 3 2 2 2 - - 1 | 2 2 3 - - 3 3 1 |
| | Total de la part comuna | 14 | 14 |
| Part diversificada | Matèria modalitat 1 Matèria modalitat 2 Matèria modalitat 3 Matèria modalitat 4 o optatives | 4 4 4 4/2+2 | 4 4 4 4/2+2 |
| | Total de la part diversificada | 16 | 16 |
| Treball de Recerca | 2 |
| | TOTAL | 62 |
| | | | | |
3. Les modalitats del nou batxillerat LOE
Hi ha tres modalitats en el nou batxillerat LOE. Modalitat d’Arts, Modalitat de Ciències i Tecnologia i Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials. L’articulat del la Llei diu:
“Article 13. Matèries de modalitat
1. Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi aquelles competències que hi tenen una major relació, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral.
2. Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:
a) Dibuix artístic I i II
Història de l'art
Arts plàstiques, imatge i disseny
Cultura audiovisual
Dibuix tècnic I i II
Disseny
Tècniques d'expressió graficoplàstica
Volum
3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:
Biologia I i II
Química I i II
Física I i II
Matemàtiques I i II
Ciències de la Terra i mediambientals I i II
Dibuix tècnic I i II
Electrotècnia
Tecnologia industrial I i II
4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:
Llatí I i II
Història de l'art
Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II
Geografia
Cultura audiovisual
Economia
Economia de l'empresa I i II
Grec I i II
Història del món contemporani
Literatura universal
Literatura catalana
Literatura castellana
Els/les alumnes hauran de cursar en el conjunt dels dos cursos del batxillerat un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada.”
L’escola ofereix les tres modalitats actuals que, en realitat i gràcies a l’estructura que hem dissenyat, es poden convertir en diferents itineraris, prenent sempre com a objectiu la preparació per als estudis futurs que l’alumne vulgui seguir.
4. Matèries optatives i Treball de recerca
Les matèries optatives permeten completar els itineraris formatius de l’alumnat. A la nostra escola –sempre que la combinatòria d’horaris ho permeti–, es podrà cursar com a matèria optativa qualsevol matèria de les altres modalitats. Ja és conegut que s’aplica aquí un currículum personalitzat per a cada alumne. Entre les matèries optatives que presenta el centre (i que són combinables segons cada cas concret) tenim: Alemany, Química pràctica, Biologia humana, Imatge, Història de la música, Sociologia, Mitjans audiovisuals, Informàtica aplicada.
El Treball de recerca compta per dos crèdits i es realitza al llarg dels dos cursos de batxillerat. La qualificació que s’hi obtingui representa un 10% de la nota global del cicle de batxillerat. Té una sèrie de terminis establerts per a la presentació i lliurament de la feina, l’últim dels quals és una exposició oral.
5. Estada a l’empresa
Compta per dos crèdits i el podran validar aquells alumnes que acreditin una experiència laboral de durada igual o superior a les 140 hores.
6. Canvi de modalitat i afegiment de matèries
L’alumnat pot canviar de modalitat un cop acabat el primer curs, fins i tot en el cas d’haver suspès un màxim de dues assignatures. Caldrà, això sí, recuperar totes les matèries pendents de primer de l’anterior modalitat. Haurà de completar, però, el seu currículum referent a la nova modalitat d’acord amb uns criteris establerts per la Llei.
7. Avaluació
L’avaluació és contínua, amb observació sistemàtica i globalitzadora. La Junta d’Avaluació manté el seu caràcter col·legiat i determina la qualificació definitiva. (Vegeu “SISTEMA D’AVALUACIONS”, Annex 1, pàg. 7-8)
8. Acció tutorial
Es manté la mateixa regulació. Per dur a terme l’acció tutorial, el centre organitzarà un crèdit de Tutoria a cada curs, al llarg del qual es realitzaran puntualment activitats amb tots els alumnes d’un grup i, de manera més regular, es farà un seguiment individualitzat. La manera de distribuir aquestes 35 hores dins del curs i la seva assignació a activitats individualitzades o de grup dependrà de l’organització pròpia del centre.
9. Calendari d’avaluacions previst
Si no es presenta cap situació que aconselli fer-hi cap canvi, tenim programades aquestes setmanes d’avaluacions per als dos cursos de batxillerat:
1r de batxillerat. Proves finals: Primera avaluació del 26 de novembre al 2 de desembre
Segona avaluació de l’11 al 17 de març
Tercera avaluació del 3 al 9 de juny
2n de batxillerat. Proves finals: Primera avaluació del 12 al 18 de novembre
Segona avaluació del 18 al 24 de febrer
Tercera avaluació del 5 a l’11 de maig
10. La nova selectivitat
Aquest any entrarà en vigor un nova prova de selectivitat. L’objectiu final és vincular més l’examen als estudis que es volen fer posteriorment. Es tracta, doncs d’un canvi d’enfocament, profund, i del qual en podrem observar els resultats en els propers anys. Cal dir, però, abans de fer una explicació més completa, que la base de l’èxit, continuarà sent el treball i l’estudi que els nois i noies de 17 i 18 anys, i en la fase final de la seva escolarització postobligatòria, siguin capaços de desenvolupar.
Si per un costat, amb la LOE, ha disminuït l’opcionalitat durant els dos anys de batxillerat, augmentant el nombre d’hores de les assignatures de modalitat, la nova prova de selectivitat, obre la possibilitat que cada alumne la dissenyi en part segons les seves possibilitats reals immediates i, sobretot, d’acord amb els interessos de futur relacionats amb els estudis de grau que vulgui emprendre.
La nova prova consta de dues fases, una primera de tipus general, obligatòria per tothom, que caldrà superar per accedir a la universitat, i una fase de caràcter voluntari, específica, que l’estudiant decidirà si fa o no, i que té com a objectiu millorar la nota de la fase general.
| Fase general (obligatòria) | Fase específica (optativa) |
| Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Llengua estrangera Història o Filosofia Una matèria de modalitat de segon curs a triar | Matèries de modalitat associades a la branca de coneixement del grau que es vol cursar. El nombre de matèries el fixa l’alumne, amb un límit de tres. |
| Qualificació de la fase general: Mitjana aritmètica dels 5 exercicis. L’aprovat equivaldrà a una nota igual o superior a 4. | Qualificació de la fase específica: Es trien les dues millors qualificacions. L’aprovat per matèria, equivaldrà a una nota igual o superior a 5 |
| Qualificació PAU: Nota mitjana de batxillerat = 60% Nota fase general PAU = 40% L’aprovat equivaldrà a una nota igual o superior a 5 | Ponderacions: Valor atorgat a cada matèria en funció del grau a què s’opta. a = 0,1 (matèria de modalitat x 0,1) b = 0,2 (matèria de modalitat x 0,2) |
| Nota d’admissió: 0,6 NMB + 0,4 QFG | Nota d’admissió ponderada: 0,6 NMB + 0,4 QFG + a* M1 + b* M2 |
| NMB | = | nota mitjana de batxillerat |
| | | |
| QFG | = | qualificació de la fase general |
| | | |
| M1, M2 | = | dues millors qualificacions de matèries superades en la fase específica | |
| | | | |
| a, b | = | paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específica | |
L’escola considera que, per tal d’assolir els objectius d’aquesta etapa postobligatòria de l’ensenyament, és molt important seguir una sèrie de normes i aprofundir en un conjunt d’hàbits que permetran arribar a obtenir el títol de batxillerat.
L’actitud, els coneixements i els treballs o procediments, que avaluàvem de forma separada a l’ESO, queden integrats en una sola nota global, però cal no oblidar mai que tots tres conceptes segueixen existint i que cal aprovar-los tots i cadascun en cada matèria.
És evident que els coneixements són imprescindibles a l’hora de completar una formació general en Llengües, Filosofia i Història (els aspectes relacionats amb les assignatures comunes): De la mateixa manera que l’assoliment de coneixements molt més específics i complexos de les assignatures de modalitat els obrirà les portes a la Universitat o als CFGS.
D’altra banda, l’adquisició d’aquests coneixements esdevé més sòlida si són aplicables a la resolució de problemes, de situacions pràctiques, d’anàlisis i interpretacions de qualsevol tipus d’informació. Per tant, els anomenats “treballs” prenen un importància cabdal, ja que efectuant aquests processos demostrarem la nostra competència.
Finalment l’actitud d’esforç continuat, intens, a casa i a classe, pren al batxillerat una nova dimensió. Una actitud, indolent, passiva o fins i tot negativa de cara a aquest esforç pot resultar decisiva per la no superació d’aquesta etapa.
Considerem, i l’experiència així ho demostra, que l’assistència és un aspecte clau per assolir l’èxit. La pròpia LEC (Llei d’Educació de Catalunya), en el capítol II article 21 sobre els alumnes, situa en el primer apartat el deure de l’assistència a classe.
10. Annex 1
SISTEMA D’AVALUACIÓ 2009-2010
1. A cada curs de batxillerat hi ha tres avaluacions, els resultats de les quals són fruit, bàsicament, d’una prova final que es fa a cada matèria (d’una hora i mitja de durada) i de les altres proves o controls que s’hagin efectuat en el decurs de les setmanes del trimestre. Es tendeix que la prova final representi un 50% de la qualificació de l’avaluació, tot i que serà el professor de cada assignatura qui en determinarà el pes i valor definitius.
2. En una avaluació hi ha tres conceptes: actitud, coneixements i treballs, que es qualifiquen independentment i que cal aprovar per separat. En principi, la nota de “coneixements” és la que defineix l’avaluació, si bé la nota de “treballs” la pot fer variar en positiu o en negatiu; per exemple, no presentar els treballs en el dia indicat implica obtenir la qualificació d’insuficient.
3. Tanmateix la qualificació que arribarà als pares consistirà en una única nota de cada matèria. Si aquesta nota no arriba al 5, vol dir que, almenys un dels tres conceptes –actitud, coneixements o treballs– no està aprovat.
4. La primera i la segona avaluació tindran les pertinents recuperacions al cap d’unes setmanes, en dies i hores que s’especificaran amb antelació. En aquestes recuperacions la nota final de la columna de coneixements serà –com a màxim– un 6. Les tasques que es proposin per recuperar actitud o treballs seguiran la pauta donada per cada professor a cada matèria, s’hauran de presentar el mateix dia de la prova de recuperació i, com en el cas esmentat de les notes de coneixements, en cap cas podran ser avaluats amb una nota superior a 6. En cas que la nota de recuperació sigui més baixa que la nota obtinguda durant el trimestre, es mantindrà la nota més alta, sempre i quan a judici del professorat s’hagi demostrat un interès per l’estudi d’aquella matèria.
5. S’haurà de presentar a la prova final global, també dita prova de Suficiència, aquell alumne que tingui pendent de superar el curs (això vol dir, tenir dos o tots tres trimestres suspesos d’una assignatura). També s’hi haurà de presentar aquell que tingui una sola avaluació suspesa si, en aquest cas, no ha pogut assolir un 5 de mitjana de curs (sempre i quan la nota suspesa sigui igual o superior a 4). No presentar-se a la prova final global implica ser qualificat amb un insuficient i, per cap concepte, es donarà per aprovada l’assignatura.
6. Els alumnes poden presentar-se a la prova final global per tal de millorar nota, amb el requisit previ de comunicar-ho al professor d’aquella matèria. En qualsevol cas, la nota anterior li queda garantida, sempre i quan l’alumne mantingui un nivell adequat al que ha mostrat al llarg del curs.
7. Tota absència s’ha de justificar per escrit a l’agenda, i de manera convincent, al tutor i als professors afectats. En tots els casos d’absència per raons de salut, caldrà aportar el justificant mèdic que dóna el centre d’atenció primària o el metge que faci l’atenció domiciliària. Si no és així i, a més, l’absència coincideix amb una prova parcial d’una determinada matèria, aquesta prova es qualificarà amb un “No presentat”, és a dir, amb un 0, a efectes pràctics.
No es donaran per justificades aquelles faltes d’assistència en què l’alumne, en realitat, s’hagi quedat a casa estudiant ja que creiem que juga amb avantatge respecte els companys que actuen de forma responsable.
8. Tot alumne que hagi faltat 3 dies a les classes d’una assignatura, en el decurs d’una avaluació i sense tenir una veritable justificació, no podrà presentar-se a la prova final i haurà d’anar directament a la recuperació prevista. Tot i havent estat justificades les absències, un professor podrà, però, adjudicar algun treball compensatori abans d’arribar a la setmana de proves. Si en el decurs d’una avaluació es produeixen 4 retards, s’equipararan a 3 absències i no permetran presentar-se a la prova final. Si es tracta d’una absència a una sola prova d’una assignatura i és clarament justificable, el professor inclourà unes preguntes sobre el parcial no examinat a la prova final de l’avaluació. Si l’absència coincideix amb una avaluació trimestral, l’alumne haurà de realitzar la prova el dia de la recuperació, en convocatòria única; en aquest cas s’avaluarà com si fos una prova normal (sobre 10), i serà el Director en Cap qui haurà d’autoritzar una segona prova si no s’arribés al 5.
9. Només en casos molt justificats es pot ajornar una prova d’avaluació o una prova global final. Serà el Director en Cap qui n’autoritzarà o no l’ajornament, després d’haver-ho comentat amb els professors afectats.
10. Si un alumne arriba a faltar a un 20% de les classes d’una assignatura durant les setmanes que dura un trimestre, no es podrà presentar a l’examen final i haurà d’anar a les proves de Suficiència (del maig o del juny). Aquesta mesura només podrà ser evitada mitjançant una justificació que vagi avalada pels corresponents informes jurídics, mèdics o psicològics..., i que sigui acceptada pel professor implicat, pel tutor i pel Director d’Etapa.
11. Totes les matèries del curs tenen el mateix tractament, caràcter o sistema d’avaluació, si bé es respecten els criteris específics de determinades assignatures.
12. El Treball de Recerca (que té un calendari concret i que equival al 10% de la nota final del cicle) té un tractament i un sistema de valoració especials. En qualsevol cas, a cada avaluació de batxillerat apareixerà una nota indicativa de la qual, òbviament, serà responsable el professor-tutor que faci el seguiment d’aquest treball.
13. Pels alentorns del 15 d’octubre es convocaran, per als alumnes de segon de batxillerat, les proves de recuperació de les matèries que els hagin quedat pendents de primer. De tota manera, els alumnes tindran una segona oportunitat de recuperar-les abans no acabi el curs.
14. El Claustre de professors arbitrarà totes aquelles qüestions que es puguin anar plantejant en el decurs de l’any i que no hagin estat previstes per les normatives precedents.
És bo que totes aquestes normes siguin tractades en el terreny pràctic a totes les aules i amb la totalitat dels pares, de les mares i dels professors de les diferents matèries, a fi i efecte d’establir un criteri comú que faciliti un bon desenvolupament del curs.
Un dels punts que poden resultar més conflictius és el de l’assistència i puntualitat. Tot i que de vegades sembla positiu que un alumne es quedi a casa a preparar un examen saltant-se classes, en realitat no l’estem ajudant a adquirir els hàbits bàsics d’estudi. És per això, que demanem la col·laboració dels pares a l’hora de justificar només allò que és raonable, per tal de no donar suport a una forma d’actuar poc responsable per un alumne de batxillerat. Els casos d’absentisme que argumenten raons de salut, però en què s’apareix per l’escola en alguna determinada hora del dia (com per exemple, per fer una prova) resulten especialment poc creïbles.
Per aquest motiu, la present reglamentació es farà arribar a totes les famílies de batxillerat del nostre centre, ja sigui en la reunió de principi de curs o, a tall més particular, dins de la primera setmana de classes.
També, com és lògic i ja s’ha apuntat, aquesta reglamentació s’ha de donar a conèixer a l’alumnat, amb la idea de poder-hi anar incorporant en un futur aquells punts o suggeriments proposats pels alumnes o pels seus delegats.
12.- Annex 2
ESTUDIS UNIVERSITARIS SOBRE ELS QUALS TENEN PRIORITAT ELS ALUMNES QUE HAN SUPERAT LES DIVERSES VIES DE LES PAU
Els alumnes, sigui quina sigui la seva via de procedència, poden accedir a qualsevol dels estudis universitaris, tot i que, si no estan vinculats amb la seva opció, perden la prioritat.
Les titulacions en cursiva són les que s’imparteixen fora de Catalunya.
Via Cientificotècnica (1)
1 Administració i Direcció d’empreses
2 Arquitectura
3 Arquitectura tècnica
4 Belles Arts
5 Biblioteconomia i Documentació
6 Biologia
7 Ciències de l’Activitat física i de l’Esport
8 Ciències ambientals
9 Ciències del Mar10 Ciències empresarials
11 Ciències polítiques i de l’Administració
12 Comunicació audiovisual
13 Dret
14 Economia
15 Enginyeria Aeronàutica16 Enginyeria Agronòmica
17 Enginyeria de Camins, Canals i Ports
18 Enginyeria Forestal
19 Enginyeria Geològica
20 Enginyeria de Mines21 Enginyeria de Telecomunicació
22 Enginyeria Industrial
23 Enginyeria Informàtica
24 Enginyeria Naval i Oceànica25 Enginyeria Química
26 Enginyeria Tècnica Aeronàutica, especialitat en Aeronaus
27 Enginyeria Tècnica Aeronàutica, especialitat en Aeromotors
28 Enginyeria Tècnica Aeronàutica, especialitat en Aeronavegació
29 Enginyeria Tècnica Aeronàutica, especialitat en Aeroports
30 Enginyeria Tècnica Aeronàutica, especialitat en Equips i Materials
31 Aeroespacials
32 Enginyeria Tècnica, especialitat en Explotacions
33 Agropecuàries
34 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Hortofruticultura i Jardineria
35 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries agràries i alimentàries
36 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Mecanització i Construcció Rurals
37 Enginyeria Tècnica Forestal, especialitat en Explotacions Forestals.
38 Enginyeria Tècnica Forestal, especialitat en Indústries Forestals
39 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat
40 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electrònica Industrial
41 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica
42 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial
43 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Tèxtil
44 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Explotació de Mines
45 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Instal·lacions electromecàniques mineres46 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Mineralúrgia i Metal·lúrgia47 Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Sistemes de Telecomunicació
48 Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Sistemes electrònics
49 Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en So i Imatge
50 Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Telemàtica
51 Enginyeria Tècnica de Topografia
52 Enginyeria Tècnica en Disseny industrial
Títols propis no homologats
1 Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals
2 Graduat Superior en Comerç internacional
3 Graduat superior en Mitjans de Comunicació
4 Graduat Superior en Disseny
5 Graduat Superior en Biotecnologia
6 Graduat en Administració i Gestió immobiliària
7 Graduat en Comunicació i Relacions públiques
8 Graduat en Direcció hotelera
9 Graduat en Empresa internacional
10 Graduat en Enginyeria del Disseny industrial i Desenvolupament del Producte
11 Graduat en Enginyeria multimèdia
12 Graduat en Estudis immobiliaris i de la Construcció
13 Graduat en Multimèdia
14 Graduat en Prevenció i Seguretat integral
15 Graduat en Relacions públiques i Comunicació de les organitzacions
16 Graduat Tributari i Comptable
Via Ciències de la Salut (2)
1 Administració i Direcció d’empreses
2 Arquitectura
3 Arquitectura Tècnica
4 Belles Arts
5 Biblioteconomia i Documentació
6 Biologia
7 Ciències de l’Activitat física i de l’Esport
8 Ciències ambientals
9 Ciències del Mar10 Ciències empresarials
11 Ciències polítiques i de l’Administració
12 Comunicació audiovisual
13 Dret
14 Economia
15 Educació social
16 Enginyeria agronòmica
17 Enginyeria de Camins, Canals i Ports
18 Enginyeria Forestal
19 Enginyeria Geològica
20 Enginyeria de Mines
21 Enginyeria Naval i Oceànica22 Enginyeria industrial
23 Enginyeria química
24 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Explotacions agropecuàries
25 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Hortofruticultura i Jardineria
26 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries agràries i alimentàries
27 Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Mecanització i Construccions rurals
28 Enginyeria Tècnica Forestal, especialitat en Explotacions forestals
29 Enginyeria Tècnica Forestal, especialitat en Indústries forestals
30 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat
31 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electrònica industrial
32 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica
33 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química industrial
34 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Tèxtil
35 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Explotacions de Mines
36 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en instal·lacions electromecàniques mineres37 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Mineralúrgia i Metal·lúrgia38 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en recursos energètics, Combustibles i Explosius.
39 Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Sondeigs i Prospeccions mineres.
40 Enginyeria Tècnica Naval, especialitat en Estructures marines
41 Enginyeria Tècnica, especialitat en Propulsió i Serveis del Vaixell
42 Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, especialitat en Construccions civils
43 Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, especialitat en Hidrologia
44 Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, especialitat en Transports i Serveis urbans.
45 Farmàcia
46 Filosofia
47 Física
48 Fisioteràpia
49 Geografia
50 Geologia
51 Gestió i Administració pública
52 Humanitats
53 Infermeria
54 Logopèdia
55 Màquines navals
56 Matemàtiques
57 Medicina
58 Mestre, especialitat en Educació Infantil
59 Mestre, especialitat en Educació Primària
60 Mestre, especialitat en Educació Especial
61 Mestre, especialitat en Educació Física
62 Mestre, especialitat en Educació Musical
63 Mestre, especialitat en Llengua Estrangera
64 Navegació marítima
65 Nutrició humana i Dietètica
66 Odontologia
67 Òptica i Optometria
68 Pedagogia
69 Periodisme
70 Podologia
71 Psicologia
72 Publicitat i Relacions públiques
73 Química
74 Radioelectrònica naval75 Relacions laborals
76 Sociologia
77 Teràpia ocupacional
78 Traducció i Interpretació
79 Treball social
80 Turisme
81 Veterinària
Títols propis no homologats
1 Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals
2 Graduat Superior en Comerç internacional
3 Graduat superior en Mitjans de comunicació
4 Graduat superior en Disseny
5 Graduat Superior en Biotecnologia
6 Graduat en Administració i Gestió immobiliària
7 Graduat en Comunicació i Relacions públiques
8 Graduat en Direcció hotelera
9 Graduat en Estudis immobiliaris i de la Construcció
10 Graduat en Fotografia
11 Graduat en Multimèdia
12 Graduat en Prevenció i Seguretat integral
13 Graduat en Relacions públiques i Comunicació
14 Graduat Tributari i Comptable
Via Humanitats (3)
GEM carrer Āvila 9-43 Tel: 93 798 94 61 Fax: 93 798 95 51